El carro de la compra

En alguna altra ocasió ja he escrit sobre coses quotidianes que fem sovint (aquí podeu veure’n un sobre els caixers automàtics), i aquesta n’és una altra. Anar a comprar és una d’aquelles coses quotidianes. Els que disposen de més temps i ganes van a comprar al petit comerç o al mercat a les parades corresponents; no és el cas. Jo, normalment, vaig a l’Esclat. Pràcticament tot etiquetat en català (els seus productes tots), bons productes, un molt bon servei i t’atenen en català. No és per atzar que hagi crescut tant darrerament; fa poc, el president Mas en va inaugurar un que ha construït a Malla sota criteris de sostenibilitat i que ha obtingut la qualificació més elevada en el certificat d'eficiència energètica.

Passem al cas genèric. Un dels problemes freqüents que et trobes als supermercats, és el tema de carro de la compra. Sembla mentida però, amb els anys que fa que existeixen els supermercats i que la gent va a comprar-hi, sembla ser que no acabem d’entendre com funciona. Que aixequi la ma qui no s’hagi trobat mai un carro enmig d’un passadís o abandonat. Jo m’he trobat amb aquest cas i d’altres de curiosos.

Podem discrepar de si s’ha de circular per la dreta o per l’esquerra en funció de si ens considerem que portem un vehicle o anem a peu; això no ho discutiré. El que sí hauria d’estar clar és que no es pot anar pel mig! Però el tema es complica quan, passada la prestatgeria del tomàquet envasat, t’has oblidat de les galetes integrals i, sense pensar-t’ho dues vegades, decideixes que estàs sol comprant, que pots abandonar el carro al mig i anar-te’n a buscar les galetes. Tant costa deixar el carro en una banda del carril per tal que no faci nosa? Però hi ha gent que no en té prou amb això! 

També hi ha aquells que, desconeixent que hi ha més gent al supermercat fent el mateix que hi han anat a fer ells, decideixen que és l’hora de practicar la lectura. No és res greu, si no fos perquè decideixen posar-se a llegir davant del producte però separats lleugerament de la prestatgeria, tot deixant el seu carro al seu costat, obstruint d’aquesta manera el carril pels que volem passar. Tant costaria aturar-se davant del producte sense separar-se de la prestatgeria i deixar el carro al davant o al darrera i al mateix costat on estem llegint?

Uns altres són aquells que, tot i que et veuen a venir amb el carro buit, pensant que els passaràs al davant a la cua per pagar, també t’obstaculitzen el pas. No ho entenc. Tranquils! Que no veieu que porto el carro buit i l’haig d’omplir? També sembla que els faci recel haver-te de deixar un metre i mig per començar la teva compra.

Per últim, hi ha aquells que, per a ells, anar a comprar és una aventura o una acte familiar i s’hi emporta tota la canalla (o part perquè desconec els fills que tenen). El problema és quan la canalla no és prou gran per anar sola i no és prou petita per anar en cotxet (bé, no sé què seria pitjor). El fet és que els pares han decidit agafar el carro normal i un carro alternatiu que és un cotxe per tenir a la criatura contenta. Alerta! Una família amb dos carros! Generalment, també van pel mig i, en veure que fan nosa i has de passar, decideixen posar-se un en una banda del carril i l’altre en l’altre. Brillant! I més tenint en compte que no és un acte sincronitzat, sinó que ho fan un després de l’altre; vaja, que han tingut temps de veure cap on anava un per posar-se al mateix cantó; serà un reflex de les decisions que prenen en família? Ho deixo a l’aire. Bromes a part, què se n’ha fet d’aquells carros on posaves la criatura a dins i el portaves de cara? Reivindico la seva reaparició pel bé del usuaris.

Finalment, vas a pagar, i és una altra història que contaré algun altre dia perquè darrerament em queden entrades molt llargues. Ja ho sabeu doncs, quan aneu a comprar, tingueu present que no esteu sols; sigueu respectuosos i cívics amb la resta de clients.

Un petit carro abandonat enmig del passadís; generalment hi ha els grossos.