Reformar la Constitución

Ahir a la tarda, Merkel i Sarkozy van comparèixer per anunciar que França i Alemanya proposarien la creació d'un govern econòmic per la zona euro, un canvi en les constitucions dels 17 estats membres i la implantació d'una taxa per a les transaccions financeres. En ocasions com aquestes, és quan m’agradaria haver estudiat política i dret i ser un expert en el tema.

Reformar la Constitución. Si això s’acaba duent a terme, m’agradarà veure què i com passa. Per què? En primer lloc, el fet de reformar la Constitución. En segon lloc, per veure què faran i diran els polítics que defensaven i/o continuen defensant la reforma de la Constitución per fer-hi cabre els catalans. Sobre això darrer, cal matisar.

I és que la Constitución es pot reformar per dos tipus de procediments. Per una banda, l’ordinari, que exigeix l’aprovació de la iniciativa de reforma per una majoria de 2/3, tant al Congrés com al Senat. Si no hi ha acord entre les càmeres, una comissió mixta intentaria de presentar un text consensuat que es tornaria a votar. Si no s’aconseguís l’aprovació i, sempre que el text hagués obtingut el vot favorable de la majoria del Senat, el Congrés, per majoria de 2/3, podria aprovar la reforma. Finalment aprovada, seria sotmesa a referèndum si ho sol·licitessin, abans de 15 dies, 1/10 part dels membres del Senat o Congrés. Per l'altra banda, hi ha el procediment agreujat, que la seva aprovació requereix 2/3 de les dues càmeres i suposaria la immediata dissolució. Després d’unes eleccions generals, les noves Corts han de tornar a aprovar la modificació per una majoria de 2/3. La reforma seria finalment aprovada si obtingués la seva ratificació mitjançant un referèndum.

I què fa que sigui d’un tipus o l’altre? Doncs les reformes del Títol Preliminar, Capítulo II, Secció I del Títol I, o del Títol II són dels tipus agreujat. Per posar un exemple, al Títol preliminar hi trobaríem l’article 2 on diu que “La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles...”; o el 3 on diu que “La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección”. Sí, que ens ho preguntin als catalans. O, l’article 8, aquell que diu “Las Fuerzas Armadas [...] tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional.” Les altres dues, una fa referència als drets fundamentals i de llibertats públiques i a la Corona.

Vaja, que ningú s’il·lusioni. Aquells que volen reformar la Constitución per fer-hi cabre els catalans, requereix el segon procediment. Aquesta, si això s’acaba duent a terme, serà l’excusa de socialistes i convergents; n’estic segur. Com també estic segur que, si es reforma per posar límit al dèficit (primer procediment), socialistes i convergents, amb tot el seu sentit d’estat (espanyol), hi votaran a favor i hi treballaran per tal que surti bé. Bravo altra vegada. Si tant catalanistes són uns i altres i creuen que la solució passa per la reforma de la Carta Magna, ara potser tindran l’oportunitat de demostrar-ho i fer-se fort que per arribar a un consens per modificar altres aspectes de la Constitución. Però molt em temo que se’ls tornarà a veure el llautó pel que us he explicat.

Amb tot, però, no em malinterpreteu. La solució no passa per la reforma de la Constitución Española, sinó per la independència i la creació d’un nou Estat Català amb la seva pròpia Constitució. En aquest sentit, Reagrupament ja en va fer un esborrany. Però, com us deia, m’agradarà veure el paper dels constitucionalistes i dels que en defensen la seva reforma. Ara potser en tindran l’oportunitat de, un cop s’obrís la caixa dels trons, reformar-la en funció del que diuen que creuen. O potser només serà una altra oportunitat per veure’ls el llautó i perdre una mica més de credibilitat?

Comentaris