Entrades

Discurs en l’acte de col·locació del retrat de Josep Pratdesaba i Portabella a la Galeria de Vigatans Il·lustres 8/8

-
Imatge
En resum, Josep Pratdesaba i Portabella fou molt més que astrònom. Ell va ser arquitecte i paleta de la societat més prolífica i fecunda de la història de Vic. Fundà o posà el germen a entitats de gran notorietat en l’època que va viure, algunes de les quals o successores mantenen el seu esperit avui dia. Fou músic que tocà i afinà diverses notes que ajudaren a composar una bonica melodia que encara ressona cinquanta-vuit anys després de la seva mort. Vigatà sempre al servei dels vigatans, al costat dels febles i més vulnerables. Persona amb clara vocació pública que difícilment tenia un no. Jaume Balmes deia que «un geni és una fàbrica, un erudit un magatzem»: podem intuir què hauria pensat d’ell el savi filòsof. Josep Pratdesaba i Portabella creà escola. Sumava, multiplicava, produïa i en cap cas emmagatzemava per si mateix. A banda de totes aquestes aportacions, inculcà vocacions científiques, literàries i culturals a tota una generació de vigatans, i vigatanes, tot promovent-ne l...
Publica un comentari a l'entrada
Segueix llegint prement aquí »

Discurs en l’acte de col·locació del retrat de Josep Pratdesaba i Portabella a la Galeria de Vigatans Il·lustres 7/8

-
Imatge
Pel que fa a les contribucions culturals, Josep Pratdesaba i Portabella també pogué aportar els seus grans de sorra en aquella societat tan fecunda. Ell col·laborà de manera compromesa amb les entitats culturals de Vic i que tingueren forta repercussió a la ciutat. Cronològicament, a partir dels vint-i-set anys Pratdesaba apareix com a conferenciant al Círcol Literari.
Publica un comentari a l'entrada
Segueix llegint prement aquí »

Conferència sobre Antoni Montserrat i el cafè d'especialitat

-
Imatge
El dimarts 18 de març a les 20.00h a la seu de l'Agrupació Astronòmica d'Osona  (carrer del Pare Xifré 3, 3er 1a - casa Masferrer, davant el Temple Romà) em plourà parlar del gran Antoni Montserrat i del cafè d'especialitat mitjançant la conferència: Antoni Montserrat i el cafè d’especialitat .  Com sabeu, Antoni Montserrat és un referent mundial en l’àmbit de l’excursionisme perquè se li atribueix el primer mapa cartogràfic de la zona d’Himàlaia. Tanmateix, el vigatà va tenir una altra aventura de camí a Etiòpia, més desconeguda, on fou un dels primers europeus a tastar el cafè, avui dia la segona beguda més consumida del món darrere l’aigua. Partint d’aquesta efemèride, farem una aproximació al món del cafè, cada dia més de moda. Descobrirem que darrere aquesta beguda hi ha multitud de factors que fan que un cafè sigui una cosa o altra. De ben segur que després el veurem i beurem diferent.  Si no podeu venir , podreu seguir la dissertació o recuperar-la des del canal d...
Publica un comentari a l'entrada
Segueix llegint prement aquí »

Discurs en l’acte de col·locació del retrat de Josep Pratdesaba i Portabella a la Galeria de Vigatans Il·lustres 6/8

-
Imatge
L’afició a la ràdio de Josep Pratdesaba i Portabella ens exhorta a parlar de les seves contribucions . El 1925, es va fundar la revista Ràdio-Lot (1925-1929) dedicada al món de la radiodifusió. Les particularitats de la revista feu col·locar-la entre les primeres d’Europa. Pratdesaba hi va participar com a articulista. D’altra banda, ell fou el primer a reclamar públicament la implementació d’un sistema de butlletins meteorològics radiats per informar a la població. Ho feu mitjançant l’article «El servey meteorológich de Catalunya» a la Revista de la Cambra Agrícola Ausetana el 1923 i posteriorment amb «El “Broadcasting” Català» a Joventut Catalana el 1925. Tingué la seva materialització pocs anys més tard: fins aleshores, en tot Europa no s’havia difós informació meteorològica a la gent del carrer, ni tan directament ni amb tanta immediatesa. Tampoc ens podem oblidar de la seva experiència a la Ràdio Associació de Catalunya (RAC) i anterior, l’Associació Nacional de Radiodifusió (ANR)...
Publica un comentari a l'entrada
Segueix llegint prement aquí »

Discurs en l’acte de col·locació del retrat de Josep Pratdesaba i Portabella a la Galeria de Vigatans Il·lustres 5/8

-
Imatge
Cal incloure també dins l’àmbit científic les seves contribucions a l’agricultura i a la ramaderia. Arran del seu primer matrimoni amb Dolors Osona i Vinyeta, Josep Pratdesaba i Portabella va fer incursions en ambdues branques: es va imbuir de ple en el món de la pagesia amb el propòsit de millorar les condicions de tots els que treballaven al camp. El vigatà ja feia temps que estava subscrit a una revista francesa on s’hi podien trobar novetats que els pagesos francesos aplicaven en els seus sistemes de conreu. Així doncs, decidí introduir els avenços del país veí a terres vigatanes. Sense gaires dilacions, va comprar una arada brabant  i un parell de bous. Els seus, conjuntament amb els d’un altre veí, foren els primers que es van veure a la plana de Vic  a esparracar camps. D’altra banda, també va proposar-se de millorar la raça porcina de la comarca, així com també els cereals cultivats mitjançant la selecció de llavors i adobs d’exportació . Tot amb tot ho va desgranar, ...
Publica un comentari a l'entrada
Segueix llegint prement aquí »

Discurs en l’acte de col·locació del retrat de Josep Pratdesaba i Portabella a la Galeria de Vigatans Il·lustres 4/8

-
Imatge
Una de les grans contribucions en astronomia que feu Josep Pratdesaba i Portabella fou en el terreny de les protuberàncies solars. Les observacions que realitzava significaven una gran novetat a començaments del segle XX, a banda que eren fetes per poquíssims observadors, o cap a segons quina època. Frederic Armenter, secretari de la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica havia afirmat l’any 1942 que l’observació de protuberàncies solars era realment rara a Espanya, i que a ell li constés, només les realitzaven de manera metòdica els observatoris de Madrid i de l’Ebre. Així i tot, estudis més recents inviten a creure que en realitat als anys quaranta, les observacions de Pratdesaba conjuntament amb les de l’Observatori de Madrid, eren les úniques que es feien a Espanya de forma meticulosa. Dit d’altra manera, ell era l’únic particular que les feia. No obstant això, el seu afany d’apropar la ciència a tothom feu que publiqués els seus treballs en diferents capçaleres com Urania i al...
Publica un comentari a l'entrada
Segueix llegint prement aquí »

Discurs en l’acte de col·locació del retrat de Josep Pratdesaba i Portabella a la Galeria de Vigatans Il·lustres 3/8

-
Imatge
La passió i l’interès de Josep Pratdesaba i Portabella per l’astronomia va arribar-li quan tenia quinze anys . Més concretament, un vint-i-set de novembre. Aquell dia ell es trobava a la Ciutat Comtal i va poder veure la pluja de meteorits de l’any 1885, els Andromèdids . D’acord amb la premsa de l’època, fou un gran espectacle i es pogueren veure més de quaranta mil meteorits en quatre hores . El fenomen astronòmic el va deixar fortament impressionat. Aquest fou el punt de partida per començar a fer realitat el seu somni de tenir un observatori propi i poder continuar observant les meravelles del cel. Amb quinze anys, però, no tenia possibilitats pecuniàries. A l’espera de millors temps venidors, el jove Pratdesaba es va haver de complaure iniciant les seves primeres lectures de Camille Flammarion, i realitzant les primeres observacions astronòmiques amb uns senzills prismàtics. Poc després, mentre la idea de l’observatori seguia latent i esperant la seva oportunitat, la capacitat d’o...
Publica un comentari a l'entrada
Segueix llegint prement aquí »

Discurs en l’acte de col·locació del retrat de Josep Pratdesaba i Portabella a la Galeria de Vigatans Il·lustres 2/8

-
Josep Pratdesaba i Portabella , científic i impulsor cultural entre altres, és fill d’aquella societat tan prolífica i de seguida que el seu enteniment li va permetre es va agafar al peu de la lletra aquell «Aixeca’t i camina», lema exhortat pel doctor Salarich per retornar Vic on es mereixia. Nasqué a la Ciutat dels Sants el sis d’agost de l’any 1870. Els seus pares foren Vicenç Pratdesaba i Magnet, natural de Malla, i Maria Portabella i Marinyosa, filla de Prats de Lluçanès. El seu pare era propietari d’una botiga a peu de carrer a la plaça Major, sota mateix de casa seva: l’antiga casa Beuló. Posteriorment, es va conèixer com Can Cassa. En l’establiment s’hi venia una mica de tot, motiu pel qual el rètol de fora la façana l’anunciava com a quincalleria i/o merceria.
Publica un comentari a l'entrada
Segueix llegint prement aquí »

Discurs en l’acte de col·locació del retrat de Josep Pratdesaba i Portabella a la Galeria de Vigatans Il·lustres 1/8

-
Imatge
Avui ens trobem a la Sala de la Columna on se celebren els actes més solemnes de la ciutat. La columna, que és el que dona nom a la sala, està circumdada per totes aquelles persones que han estat distingides com a Vigatans Il·lustres. Aquest títol és la màxima distinció a la qual pot ésser encimbellada una persona nascuda a Vic. És una distinció que es concedeix a títol pòstum i com a honor a la trajectòria de la persona que, bé per actes o actuacions memorables en el temps o que per mèrits propis ben definits, tingui una incidència clara i manifesta en pro de la ciutat i es consideri mereixedora de tal guardó. Avui abillem una mica més aquesta sala, aquesta Galeria de Vigatans Il·lustres, amb el quadre de Josep Pratdesaba i Portabella .
Publica un comentari a l'entrada
Segueix llegint prement aquí »